PERDÓ

mai he volgut fer mal a ningú

i he ferit a qui més bé he volgut ...

per no xafar la formiga he fotut la pota al formiguer

i enlaire el formiguer sencer...

per això m’ havia aturat per això

no gosava caminar: m’ he fet l’ alat

quan era el plom més plom d’ aquests peus

que no anaven enlloc...em sap greu

em perdono i demano perdó:

jo no tinc ales jo no sóc cap ocell

jo tinc peus tinc dos peus els tinc des de xic

fins que em vaig calçar aquestes botes de plom

que ara acabo de fotre el riu / he decidit caminar:

si els arbres fan arrels i els núvols volteretes

jo vull tocar de peus a terra entrar als bassals

sentir l’ herba com creix i s’ enfila... i que els rocs

em trinxin les ungles...m’ esparraquin els esbarzers

la sola d’ aquesta soledat tants anys embotada

que em facin dir sang que em facin saltar saltar molt

que esquitxaré correré i cridaré «formigues aparteu-vos!»

ara faré soroll trencaré gels tastaré sorres muntanyes i rius

perquè tot és com ha de ser quan jo sóc jo

el roure no s’ aparta – m’ hi puc enfilar

l’ aigua dansa – no la puc agafar és qui ens sacia

la flor em crida –  m’ alleuja és qui em cura...

trobaré altres caminants i compartirem aventures

descansarem abraçats descalços sota tantes llunes

en aquest món dels camins que ens han fet trobar...

i ho celebrarem / ho celebrarem amb vins i fruits i petons

-i tot el que sigui restarà per sempre més dins el cor de cada caminant...

i seguirem caminant descobrint aprenent coneixent avançant

sent qui som decidint-ho amb els peus a terra

i els ulls fent-se lluna  i mentre els gats fan de gats

freda és la neu foc és sol i tendre el somni que et vull

viva l’ ànima molla l’ aigua tèbia  la tardor dura la pedra

salvatge la primavera infinit el camí i ferm el pas

caminaré... jo no sóc cap ocell no tinc ales tinc peus

i és un miracle

griFOLL

12.10.14

casserrespoblepoema