al vòmit al crit
a les dures i no maduris
a les màquines elèctriques
enamorades del ritme
que desafia els oïdes
de l’ adormit i enrampa la sang
a l’ ésser
expressat dialogant amb l’ ésser soterrat
dessota les costelles
de l’ infern florit d’ estelles
que despullen la
carn fins més endins dels vins
i s’ hi estirallen
com cròtals sulfúrics cascavellejant
el més vrí dels
vrins que és la metzina que salva
la mateixa
metzina que mata s’ autovomita i no maduris
griFOLL
28.10.14
No hay comentarios:
Publicar un comentario