sóc una mòmia

sóc una mòmia

Tinc els ossos de mòmia,

de mòmia buida que fuig de la por (que és un òxid).

Habito al jardí botànic que em surt per les conques dels ulls.

No tinc memòria ni ferment imaginatiu per construir futurs,

sols una utopia: sentir la pluja sobre la pell que no tinc.

He conegut molt bons espantaocells , però no caminen. I he seguit.

I he topat amb fantàstiques escultures, però tampoc es movien.

També hi ha pedres de molt bon veure (si tingués ulls). Camino

a les fosques, però mai m’ aturo, com la lluna.

La meva calç viu sense sant ni sent prou bon dimoni.

Jo sóc una mòmia que fins l’ arqueòleg  ignora. Sóc una simple

mòmia més en est planeta on el què més hi ha som això: mòmies.

griFOLL

7.8.11

momolandia

Tweet