quan no diguem quan

QUAN NO DIGUEM QUAN

                                


Quan deixis estar el temps i siguis sols al lloc,
viuràs. Quan ja no et deixis ferir sinó és feridura d’ amor i d’ amor de veritat.
Quan no li posis dents als lladrucs de la gent: només són lladrucs, només són gent.
Quan t’emplenis el melic de pólvora i encenguis la persona,
la persona que no et crema, que t’ aviva ,quan llavors
et facis una festa amb focs d’ artifici -que no existeixen -.
Quan t’ obsessionis pels demès i tu te’ n vagis, i te’ n vagis
amb tots els problemes - a comparar sense comparar - tan xics i comuns
que et perforen. Quan siguis de tothom i de totes les coses
i el teu nom els sigui tots i cap i del revés tampoc i també.
Quan el silenci mori de fer-li preguntes a tot, i després, quan
se n’ engendrin més. Són com bolets. Quan aprenguis a mentir-te
amb alegries que no ho són i acabis somrient per la saviesa del Mag Falòrnies.
Quan dins i fora sigui la mateixa cosa, mes no sols per això:
que ens convidem a abraçades contra la por i la Guadanya,
que li diguem al del costat que tampoc sabem on ballem, que
no ens ho callem. Quan el teu dolor sigui el meu,
quan actuem sense actuar ni premeditar ni pensar (lluny de barrancs.)
Quan fem també “l’ humor i no la guerra” com diu el Sabina, que
també diu que es cuida. I que ja ho veus, me’ n vaig per les branques,
es que jo, bueno, només vull una cosa: que tu siguis a dalt.

griFOLL

nit al tros de planeta on dec parar (d.C.?)

Tweet