sols
és una pedreta que se’ t fica al llit mentre
no pots dormir
vinguda
d’ un
gra
de
PUS
a
l’ ànima d’ un llibre sense la darrera fulla
quan
llavors
els ulls s’ enterboleixen
perden vitamines
són somnàmbuls
no sé dir si neixen
no sé dir si moren
caure en el vertigen
ser-hi
(què t’ he de dir?)
en blanc i negre com aquest poema
de llengua definitiva i rostre sense cap
el color ja ha passat
tu quin t’ has quedat?
grifoll
2.6.11
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario