Darrera l’ heroi, morts i a punt.
Darrera la paraula, l’ hemorràgia invisible que asseca l’ ànima.
Darrera l’ impuls, l’ òstia i amunt.
Darrera el que ens pensàvem, un anhel dins una copa serpenteja
encara. Narcisos amb pistola, narcisos amb espàtula, narcisos amb fronteres,
narcisos de bandera, narcisos imperials, narcisos assassins, narcisos morts,
narcisos d’ un sol cor (muscle): el propi -van amb torreta, mai vénen (desarmats) -.
*
Darrera
hi som tots: aquí.
On la fragilitat,
on tot és possible. Meravelles i tragèdies.
Cargols i llimacs.
Ara et ve un porro i ara et ve una porra.
No saps si et tanquen a dins o et tanquen a fora, i
mai a on. Ho saps on ets? On ? Davant ? Darrera?
De què? De qui? Per què? Qui ho diu?
*
I saps qui ets? I saps què vols? I per què ho vols? I per a qui ho vols?
Dispares, tortures, violes, etiquetes, jutges, tornes a disparar, te’ n rius
de l’ últim de la fila, del porter que s’ equivoca.
Insultes, piques, difames. I quan insultes, a mi m’ insultes.
I quan piques, a mi em piques. I facis el que facis ho estàs fent
a totes les persones, inclosa la teva.
*
L’ amor petit és el gran, tu ja ho saps (¿?). No surt als anuncis.
L’ amor que és donar, l’ amor que no coneix la culpa ni el perdó
ni l’ elegància ni que et tornin cap petó.
L’ amor que no desitja, que no pertany, que és. L’ amor. No la paraula amor.
L’ amor, dic.
Fa quatre dies que sóc al planeta. No sé res, però em sembla que és l’ amor.
Tampoc sé si tothom en disposa, doncs arreu hi ha molta sang
i això no hauria de ser considerat “normal”, em sembla.
Un món tallat a rodanxes.
grifoll
5.06.11
No hay comentarios:
Publicar un comentario