JAZZ
del somni amarg n´extrec dels filaments nerviosos el verí que paralitza l´esclavitud i amb l´altre revers del conjur que atorga la paraula desxifro converses de bèsties estranyes dels boscos de per aquí dalt la costum d´embrutar el blanc és un vici un tresor de líquens que segueixen rius sencers sense ni una pedra com aquesta serpentina que desplego també amb formes d´espora de pota de pop de tintures per la follia vessant regant aquest poema aquest sol vers que rellisca per les valls que s´inventa i és una branca llarga d´un desmai que hi havia quan la meva mare era petita
grifoll
16-09-2010
Casserres poble poema
No hay comentarios:
Publicar un comentario