Seguidores

martes, 21 de septiembre de 2010

CRIT DE POLL DE FIRA XISCLE DE FOLL QUE NO PIRA, de grifoll

CRIT DE POLL DE FIRA


XISCLE DE FOLL QUE NO PIRA









La nit més buida del món rodola per la sala d´estar

No s´hi pot estar a la sala d´estar

La por fa por i les parets ploren com Magdalenes

Hom s´ha convertit en l´altre

Es tracta de mudar la pell però amb la ferida oberta

No és com sempre

Mai son com sempre ni les pedres

De la carn glaçant i suada en farem festa

En un poema vingut dels inferns

Giravoltant el cap giravoltant mil i una nits

Fins que els glòbuls oculars raspallin les pestanyes de Mart

Fins a Venus caldrà pólvora i tos i fum a les baumes

Rimbauds indis desperts sempre

Estancs i farmàcies oberts vint i cinc hores al dia

Aquest xiscle salvatge més enllà de la velocitat del so

Esquerdant pardals núvols avions meteorits satèl•lits planetes universos forats negres

Fugiran els corbs i la mort cabrona

Demà serà la vida i tot funcionarà a la perfecció

L´aigua farà passar la set

El sexe farà distreure les cabòries

I es pondrà molt tard el sol

Sabrem que som forts enmig de la nit

Sentirem com crema la paraula al coll

I el bes infinit a la boca sucosa que atura el temps

Restaurarem el retaule de les coses màgiques

Li farem un canvi de look al món pels que ara arriben

Ningú es vendrà l´ànima a cap déu ni a cap dimoni

A partir d´aquesta nit

A partir d´aquest xiscle on hom muda la pell

Rimbaud indi despert amb la cara pintada de símbols verds

Rimbaud ulls oberts Rimbaud traficant d´armes de paraules d´inferns i de follies

Hem après a girar sobre el gel despullats i sagnant

Dibuixant-nos l´autoretrat exacte i som un poll!

I sí tots volíem ser famosos i envejats

Quina sort de no ser-ho quina fam de fam insuportable

El ventre xiscle i a casa és mouen coses soles

Una ampolla una capsa de pastilles no és una casa avorrida

Ens comencem a conèixer aquesta nit

La nit més buida del món

El xiscle ferit de la fera de fira

Les abstinències venen de voler cruspir-se el món?

Tan és ara és buit i a la sala d´estar seu i escolta la gramola

Fuma i observa

Observa i fuma

És tan estrany te cara de nen d´antiquari

Com si s´hagués de trencar d´albinisme

Arribarà a fer-se de dia i demà serà la vida

I em calçaré per primera vegada

I sortiré per primera vegada

I passejaré per primera vegada

O no sóc ara l´espasme infinit per primera vegada?

Tens foc? Per primera vegada

Sóc un poll de fira

No sé més

Per primera vegada

El primer que vaig veure al trencar la closca va ser una muntanya russa

M´agrada l´olor de xurros que desprèn l´existència

De mentides ho son les que em dic

De veritat no n´hi ha cap



Realitat son les persones que estimo (aquest vers resumeix el poema sencer)









Grifoll-19-09-2010

No hay comentarios: