CRIT DE POLL DE FIRA
XISCLE DE FOLL QUE NO PIRA
La nit més buida del món rodola per la sala d´estar
No s´hi pot estar a la sala d´estar
La por fa por i les parets ploren com Magdalenes
Hom s´ha convertit en l´altre
Es tracta de mudar la pell però amb la ferida oberta
No és com sempre
Mai son com sempre ni les pedres
De la carn glaçant i suada en farem festa
En un poema vingut dels inferns
Giravoltant el cap giravoltant mil i una nits
Fins que els glòbuls oculars raspallin les pestanyes de Mart
Fins a Venus caldrà pólvora i tos i fum a les baumes
Rimbauds indis desperts sempre
Estancs i farmàcies oberts vint i cinc hores al dia
Aquest xiscle salvatge més enllà de la velocitat del so
Esquerdant pardals núvols avions meteorits satèl•lits planetes universos forats negres
Fugiran els corbs i la mort cabrona
Demà serà la vida i tot funcionarà a la perfecció
L´aigua farà passar la set
El sexe farà distreure les cabòries
I es pondrà molt tard el sol
Sabrem que som forts enmig de la nit
Sentirem com crema la paraula al coll
I el bes infinit a la boca sucosa que atura el temps
Restaurarem el retaule de les coses màgiques
Li farem un canvi de look al món pels que ara arriben
Ningú es vendrà l´ànima a cap déu ni a cap dimoni
A partir d´aquesta nit
A partir d´aquest xiscle on hom muda la pell
Rimbaud indi despert amb la cara pintada de símbols verds
Rimbaud ulls oberts Rimbaud traficant d´armes de paraules d´inferns i de follies
Hem après a girar sobre el gel despullats i sagnant
Dibuixant-nos l´autoretrat exacte i som un poll!
I sí tots volíem ser famosos i envejats
Quina sort de no ser-ho quina fam de fam insuportable
El ventre xiscle i a casa és mouen coses soles
Una ampolla una capsa de pastilles no és una casa avorrida
Ens comencem a conèixer aquesta nit
La nit més buida del món
El xiscle ferit de la fera de fira
Les abstinències venen de voler cruspir-se el món?
Tan és ara és buit i a la sala d´estar seu i escolta la gramola
Fuma i observa
Observa i fuma
És tan estrany te cara de nen d´antiquari
Com si s´hagués de trencar d´albinisme
Arribarà a fer-se de dia i demà serà la vida
I em calçaré per primera vegada
I sortiré per primera vegada
I passejaré per primera vegada
O no sóc ara l´espasme infinit per primera vegada?
Tens foc? Per primera vegada
Sóc un poll de fira
No sé més
Per primera vegada
El primer que vaig veure al trencar la closca va ser una muntanya russa
M´agrada l´olor de xurros que desprèn l´existència
De mentides ho son les que em dic
De veritat no n´hi ha cap
Realitat son les persones que estimo (aquest vers resumeix el poema sencer)
Grifoll-19-09-2010
No hay comentarios:
Publicar un comentario