dibuix

VIATGE

el lloc ets tu

bon dia que ressona i passa

que t’ he vist

el dia ets tu

no intentis escapar-te’ n

que t’ has vist

la passa és teva

fer-la o no depèn de tu

res és previst

griFOLL

11.11.14

poblepoema

LA MENT-IDA QUE ENS RESSEGUEIX

Va parlar alguna vegada algú amb algú?

En queda res?

Es va arribar a comunicar?

Va ser en algun moment humà l’humà?

Només veiem això: Silenci

Silenci amb crèdit per a eixordar

Soroll disfressat de culpa mortal

Rasclets al timpà

Timpans que fa tant que no escolten

No hi senten ja els quins demanaven resposta

Respostes senceres com daus desplegant-se

Donant les Totes en punt: Causes Deliris Violències

Emblemes Restes Cadenes Dolor gent que semblen Persones

Només veiem això: el dibuix d’ un crit que no crida

No crida ningú

Ningú no en té ganes té coll o fa gàrgares?

No es desespera ningú?

I tu g’ on t’ amagues?

Silencies silencis també?

T’ autohipnotitzes?

Creus en tu? Crecs molt en ells t’ estrinxolen?

T’ has d’ escollir

Escollir que cridi el dibuix que el dibuix et dibuixi

Fins que vegis la mentida que et ressegueix

Saltar al buit perquè anem a omplir endavants

O esperar que se’ t mengin els cucs abans d’ hora ...i Controla!

Cucs que inControlablement ens deixaran dements

Cucs que esdevindran inexorablement papallones

Cucs imperfectes de terra carnívors cucs d’ ossos d’ herbes i calços

Cucs amb dibuixos Corcs fent camins Capicues

Cucs a escollir

Jugues tu

Tu que ho ets tot i tot que ho ets tu

Per això perdones

Per això estimes

Esculls tu

Tu jugues sent-ho tot

Tot juga sent-ho tu

Mai vas néixer

Mai morirem

No existeix res més que tu i la Distracció

La Distracció de silencis emparaulats

Embeguts de falsos controls

Ningú no controla

Tothom ho fa veure

Series de serigrafies

Què sabem?

Sabem de futbol i de guerres de vins i de berbenes

Però vull dir Què sabem de saber-ne?

No ens sabem

I ara? Copies?

Has d’ escollir

Saltar al buit

Ser-te

Ser-me

Ser-nos

Ser i no viceversa o no ser i tampoc

Hem d’ escollir

En queda res? A mi

De maduixa amb trossets

De llimona

Que piqui després de curar

I no s’ acabi el torró de Xixona i

No porti el conte que no me’ l creuré

Repetiré Gràcies i molt Vi

griFOLL

10.11.14

poblepoema

POLSOS

a l’ entorn teu dins de mi

abandonat al mirall que no encaixa

trencat sobreviuen retalls de ningú

tallen a trossos el pas de fer-lo endavant

el descans no condemna /dormim i sagnem...

sagnarem fins que no torni a sagnar la bellesa

griFOLL

10.11.14

poblepoema

FETS UNS FOLLS

ve del fred la calor així com vius som

anirem a baixar -baixarem dels costums  

inflarem móns de pins i altres oms prenyats de camins

anirem a pujar amunt les nòries parades per preparar

del futur n’ untarem els caragols amb pipins animals

anirem rodolant valls endins fets uns folls

i no poder parar de riure fins el més enllà i allà tampoc poder parar

anirem i no ens aturarem a pagar cap peatge

farem saltar les baranes les alarmes els aglans del capità

anirem a viure de viure de veritat abans d’ arribar

de que arribi el present amb els seu pica pica

de dents repicant a la nuca empentant com un joc de vampirs

... desaprofitant tanta sang que caldrà per a tornar

griFOLL

9.11.14

poblepoema

D’ ESMORZAR-NOS

tu ja saps que per esmorzar ens haurem de cruspir l’ un a l’ altre

i també saps que ens acabem convertint en lo que ingerim

tu ja saps que no vindré a esmorzar-te perquè sóc al·lèrgic a mi

prô tu m’ agrades molt

griFOLL

9.11.14

poblepoema

QUE ET CRIDIN ELS BOSCOS

m’ agrada que et perdis – no m’ agrada la gent que ja ha fet

que no juga no s’ aposta que no deixa el melic mai per quiet

m’ agrada que et cridin els boscos i tu t’ hi proclamis – no m’ agrada

la gent que no profunditza que no busca immòbil sense set

m’ agrada que t’ agafis a la nit – no m’ agrada la gent que necessita

veure-ho per creure-hi i no parla de tu a tu amb les llunes del zel

m’ agrada que t’ enrampis quan per sota del peu t’ hi passa una serp

-no m’ agrada la gent amb peus de plom perquè pesen sospesen sospiten

imploren no exploren - què fan?

griFOLL

9.11.14

poblepoema

VENIA

venia a dir-te el que no es diu

venia a dur-te lo que en treguis

venia a que m’ extirpis i m’ operis

venia a dar-me si tens gana

tres minuts al microones amb patates

i no et pensis...repetiries - si poguessis

griFOLL

9.11.14

poblepoema

AL FONDU A MÀ DRETA

ara que d’ ara no en té res

ara que d’ ahir no en queda ni l’ h

ara que demà ja hem fet tard

on és la vida sisplau?

griFOLL

9.11.14

poblepoema

LA BRAGUETA

busca punts entre el desig i el temor

fa de tots la pupila apressada a mirar

corre per fora de sí el dilema en fa dos

enmig del front s’ obren paisatges amb rius

l’ home vessa es desfà entra a terra i caput

mentrestant cau es puja la bragueta

el senyor

griFOLL

9.11.14

poblepoema

RE

resignes trossos d’ origen que et lladren

que et criden resignes amb propis resignis

signes de restes de tu que t’ allarguen

la mà perquè hi ‘rribis

a  tu fent de tu

i no fas ré?

griFOLL

9.11.14

poblepoema

NO FAREM RES

no farem res

fent-ho veure

només serà

vist i no vist

no es pot ser a mitges...

mitja papallona?

és allò d’ “una mà tota sola

no pot aplaudir”

no farem res

mare terra

només serà

lo previst

griFOLL

9.11.14

poblepoema

DUES TASSES

tancar el cercle  -perquè rodi

rodar els perquès – contra rellotge

encerclar l’odi – tancar-lo a fora

buidar el pap – no callar mai

(aquí)vocar-se-  no escombrar

a veure què passa – obrir-ne un altre

brindar –no cal salut per caure mort

griFOLL

8.11.14

poblepoema

impossible morir-se

PER VEURE-HI QUE ES VIURE-HI

calia saber que la mort era viva

i celebrar-la i no compadir-nos

amb penes alienes mal dites en llibres

remeis de berbena potingues

sens cor ni cap ni alcohols ni paciència

calia sembrar ortigues caure-hi per vici

conversar amb el dolor i les erugues que el filen

anar més enllà dels ulls per veure-hi  que es viure-hi

més endintre a no fer vacances a treure’ s la set

de preguntes que mamen del toll animal

que ens anima les causes de ser-hi

que no tenen res a dir-se amb les que no parlen

amb elles mateixes – «salts sense banquis »

griFOLL

8.11.14

poblepoema

l’ única persona que s’ ha adonat d’ estar escrivint això som tu i jo 

LLUÏM

hem fet camins que no hi van

fets de camins que no hi toquen

per dar-nos-la aquí  als entredós

tres d’ entre feixos lluïm l’ únic corn  

l’ unicorn que la clava al prohibit aparcar

l’ únic corb que gosa ser fosc dins la nit

i cantar

griFOLL

7.11.14

poblepoema

MIGRANYA

no poder parar de riure

i ells pentinats

no poder parar de viure

i ells pentinats

no voler res més que gomines

encartonaments seguretat

i nosaltres follant

i ells capcuadrats

capsigranys capsargits

i nosaltres desafinant

i ells pentinats

-no parpellegen-

i nosaltres també

hem caigut a la trampa

de creure que l’ era

- ens diferencia una pinta-

només una pinta que passa

o no passa pel cap quan ho fa

i nosaltres a dintre

i ells venent-nos raspalls

sense poder parar de riure

pentinats

griFOLL

6.11.14

BALA I ARBRE

les paraules són la disfressa de les paraules

succionant vida muda que eixorda i no calla

ningú diu no res i tot déu brama que es dispari

la bala

les bales són la disfressa dels porucs

succionant vida viva que canta i no calla

sempre diu ara i tot gla que s’ hi llança dispara

a ser arbre

griFOLL

6.11.14

poblepoema

NO T’ AMAGUIS DE TU

la lluna pensa en tu

no t’ amaguis de tu

banya-t’ hi

amb els versos de tu

banya-t’ hi

amb el silencis de tu

banya-t’ hi

t’ hi parpellegen les estrelles

banya-t’ hi

meteors de llum com tu per a tu de tu

banya-t’ hi

tot pensa en tu

la lluna pensa en tu i la roda que roda

t’ envela i t’ hi bufa i et demana rastre

que t’ hi banyis

que n’ hi deixis

no t’ amaguis de tu

griFOLL

5.11.14

poblepoema

mereixo

ÉS UN POEMA

No sé parlar per telèfon i he d’ escriure un poema

No sé escriure’ t una carta i t’ he d’ enviar un poema

No sé dir-te el què voldria i t’ he de construir un poema

No sé fer poemes i  t’ ho he de dir sense saber-ne

Em van parir mentre dormia

griFOLL

4.11.14

poblepoema

MÀSCARES

orquestres desafinades de fullam no anuncien cap tardor

cauen a terra i es podreixen bellament fins l’ alba suada quan

torni a regar líquida la llum i densa dessobre els ulls dels quins

obrim les mans amb el cor desencaixat al primer que l’ abrigui

per freds imposats a favor d’ estar sent despertats ara que el clima

ens rossega els mitjons i les galtes piquen trencant l’ aire tens

que ens vol lligar amb cordes bucals les vocals ( i les altres) al paladar i deixar muts

com gemecs naufragats a altres mars lluny d’ un món que no ens va

ni ve ( gens bé) que és al món però és al seu i nosaltres cridem i bramem

desitgem i ens partim ens despullem i som lo que hi ha lo que veus

si tanques els ulls i així ho vols i ells tot lo contrari : es despullen mil cops

i no hi arribes mai no són enlloc disfresses i disfresses

griFOLL

2.11.14

poblepoema

MUSSOLS

SI que es veu que estem sols com mussols

SI que hem de ser savis i comprendre que el camí és un fil

SI que és cert que els amors són eterns mentre duren

SI que rellisques si saltes massa envelat quan no en saps

SI que és veritat que la pau anhelada ha d’ ésser dintre d’ hom ...SI...

però NO!

griFOLL

2.11.14

poblepoema

RELLOTGERIA

de tot en vull més

de més em fa mal

de mal ja en tinc prou

de prous com en tinc prǒ

de cap no en va cap i fet

de pas que sóc per casualitat

de gràcies i un de res per les rames

de l’ ara prǒ me’ n vaig delirant

de lireta i liró fent-me el sord

de l’ oïda que escull tancar d’ hora

de l’ hora que toca que tot ho retoca

de tocar toca i prou que la ressona

de tristes rellotgeries prou prou si prǒ

de tancar a l’ hora la meva  perquè sí o sí o ho

deu fer que no l’ he oberta mai ?

( quina set!)

griFOLL

2.11.14

poblepoema

ESGARRINXA QUE SURTO A BERENAR

he celebrat la mort negat la vida anat a l’ infern empassat el cel tastat Déu

he festejat la follia les febres consumat tots els actes cada nom m’ ha clavat

una estaca cada estaca m’ ha obert nova carn a la carn mars rojos pels querubins

afamats desamamantats en picat que amb becs i urpes d’ àcid m’ han desbordat els sentits

fins sentir-hi del tot totes les coses a la velocitat atòmica de cada cosa que m’ ha ferit els ulls

he cremat de mirar cec de llums que han estat i em sargeixen les vertebres fins avui que m’ he

estat i d’ avui ençà que em seré que de llet planto dents i profetitzo conseqüències

esperpèntiques en deliri cada dos quarts i fins en punt que surto a berenar

samfaines a l’ oli amb tomàquets robats cada quan torno a  estar que llavors no estic

per a ningú ni sé on sóc ... com he d’ estar?

se’ n diu excavar-se els sentits a veure què hi ha i esgarrinxa i també fa plorar

i no duu ceba però ho fa i no se sap el per què ni si cal o si qual però cansa

pensar tant veloç que se’ n va i se la fot i torna a tirar cansa

i cansa retornar a llançar-se pels móns del món tant ple de neurones encuriosides per flipar

però també és per no parar que no s’ acabi mai morir-se de vida viure’ s del tot fins la mort

fins que la mort perdi el nom i les dents de tant rossegar vida viva a petar

que no en quedi ré i tots a volar que ve de pas  ‘nan cap al cel abraçats de genolls

fent l’ arrel fins la copa del tronc que movem entre tots els humans i els altres pardals

que també hi vénen volant sense gàbies ni data de caducitat ni disfresses de papagai

griFOLL

2.11.14

poblepoema

L’ AIGUA TOCADA QUE NEDES

de l’ ala tocada que voles

compartim el pes de l’ aire

i xuclat el dia fem plena la nit:

laberint amb causa de constel·lacions

al fondo aquí d’ aquí dins / no et van agradar

els fàcils camins amb camps bruts de senyals

te’ n vas anar pels colors rasques a les portes del cel

amb les ales tocades que voles rebentes núvols

d’ aigualir paüres bassals a assaltar d’ aigua

que neteja que bateja a raig fet vida i sacies...

i de l’ aigua tocada que nedes

en compartim les onades ferotges

xuclada la mar fem plena la causa

la causa d’ amar-nos insaciables

al fondo aquí sobre esquitxant mots sangs i saliva

gotes d’ amor regalimen pel vidre embafat

que prepara l’ hivern lluny del fred compartit

ara que pica la vida i la gralla fa el crit

griiFOLL

2.11.14

poblepoema

T’ ESTIMO PERSONA - poema de griFOLL

persona complicadament senzilla

mamífer preciosament irritat

t’ estimo en l’ alegria i en l’ orgasme que ens fa perdre el nord

t’ estimo en la buidor i en el dolor que ens fa equivocar

més enllà del bé i del mal dels dits pessigats i per pessigar

de l’ error més encertat a la certesa més falsa

de la bomba més tendre al poema més destructiu

perquè som persones capaces de tot

he perdonat a totes les persones

no t’ entenc  t’ admiro erres t’ estimo

persona imperfecte com una persona

sola plena tendra salvatge aprenent impacient

impacient de tu que mates perquè no comprens

de tu que dónes vida perquè sents n’ aprenc

et dono tot això que ens posseeix sent dat

t’ estimo persona

griFOLL

30-10-14

poblepoema

tiempo tiempos - griFOLL

NO MADURIS MESURES

al vòmit al crit a les dures i no maduris

a les màquines elèctriques enamorades del ritme

que desafia els oïdes de l’ adormit i enrampa la sang

a l’ ésser expressat dialogant amb l’ ésser soterrat

dessota les costelles de l’ infern florit d’ estelles

que despullen la carn fins més endins dels vins

i s’ hi estirallen com cròtals sulfúrics cascavellejant

el més vrí dels vrins que és la metzina que salva

la mateixa metzina que mata s’ autovomita i no maduris

griFOLL

28.10.14

HAS VINGUT

has vingut bosc d’ aigües a la set originaria

sent l’ aigua més pura a batejar-la

la més clara i fonda a desfer-nos deserts

de dins l’ ànima has vingut a dar-nos l’ opció

d’ estimar la tria de vida l’ escull on s’ escull

amb el pit clavat a l’ onada més alta l’ onada

de viure que mata i celebra l’ espasme el vertigen

la dansa mateixa que és totes les danses dansant-la

has vingut i t’ has quedat a dar-nos l’ amor

perquè el féssim i nosaltres ens hem amagat

griFOLL

27.10.14

VIURÀS

renaixeràs

i entendràs que ja no vols entendre res

que no és feina del roure saber

la composició química de la molècula aglànica

renaixeràs fent aglans

sent bosc

terra

aigua

aire

renaixeràs un capvespre de foc

rodolant pels horitzons

...ho seràs tot...

...i que ho entengui sa mare!

tu viuràs

griFOLL

27.10.14

LLUM

tres vegades estrany t’ ho fa clar

dues vegades clar t’ ho fa estrany

una vegada hi havia un estany

que et tornava la llum que li daves

quan t’ hi miraves...

...

primer:  hi veiem sense mirar

segon: mirar no ens hi deixava veure

tercer: vam aprendre a veure mirant

griFOLL

26.10.14

SOM LA CANÇÓ

som la cançó sencera: canvi moviment variació

passat? present? futur? no: tota la cançó!

aturats en una nota per tal d’ entendre’ ns no hi ha so

som tota la cançó:  efervescència  i improvisació...

griFOLL

26.10.14

CHAOS

cada vegada m’ equivoco millor

cada cop em fixo menys en el cop

cada volta giro més i més em fixo en el volt

cada volt menys avall volo sense gravetats

cada gravetat gravito més enllà...passant de gravetats

cada vegada danso pitjor i més a gust sent jo tort

que provant d’ ésser tu...because... fer les coses

és no saber-les fer ...

griFOLL

24.10.14

poblepoema

crec