EL NOSTRE VIATGE

Som gàngsters sense frens inventant fílies

per la carretera de la lluna blava que va a tot arreu,

però d’ aquí una estona ens canviarem l’ uniforme

i anirem sense. A pèl, que ens escapem. Costa de creure

 però conduïm un cubell descapotable amb rodes,

rodes que són peus, rodem, i si ens esperen al pont

saltarem al riu, no són aquestes les nostres sirenes.

Llavors el cubell serà un peix, sí, un peix, un peix

del teu color preferit, i el teu color preferit també

serà descapotable: un viatge. El nostre viatge.

El nostre gran viatge. Tu aniràs dins meu i jo dins teu.

Ens dedicarem a riure tota la vida. Riure descapotablement,

esclar, i donarem setanta set vegades set la volta als mons.

De nosaltres, vull dir. Els nostres mons. Ens coneixerem

com mai ningú s’ ha conegut... I passaran les pluges,

i coneixerem granotes i serpents precioses, i fantasmes, uuui,

i borinots, i lluços, i pardals, i llúdrigues... I després, d’ aquí mooolt,

un vespre arribarem al mar – jo no sé com és això,

però hi entrarem junts, vale?, voldràs entrar-hi amb mi

quan hi arribem?

( m’ agrada pensar-ho, i quan no estic trist, també.)

Josep Grifoll