Seguidores

lunes, 11 de junio de 2018

I SI TU EM TREUS DE LA MEVA MORT I JO ET TREC DE LA TEVA VIDA?




Vaig ser mort per una mentida
però quan hi toca la llum, la teva,
sincera d’ encesa, m’ encerca
i em troba i m’ hi enganxo i em ressuscita.
I m’ hi veig, i ho veig, la trobo quan trobo
que hi ha llana enganxada a les branques
dels marges d’ ovelles que passen
totes iguals, repetides, i que no n’ hi ha de teva.
M’ amputes els dols, a tu et feien por els barrancs
i a mi les alçades, i mira: volem.
Volem perquè volem volar.
I remira: un home li clava el bec a una monja
vestida de garsa, i un nen que fa mil anys que té
viu dins una banya de cabra salvatge, feliç.
I l’ àliga, l’ àliga d’ ulls sense barana
que ens porta crancs per a sopar
perquè ja no tornem enrere, ens recorda
que tu em treus de la meva mort
si jo et trec de la teva vida i viceversa. Que dansem-la,
que per la dansa puja el somni fet d’ amor.
I vols saber dues coses?
Una: que travessar la nit per l’ avinguda llibertat
amb tu sí que és ser lliure. I dues,
que no morir-nos mai perquè hi estem en contra
sí que és viure.

Josep Grifoll

2 comentarios:

maria antonia dijo...

Dansem la dansa de l'Amor,volem amb totes ses forces!❤

regalosconpersonalizado.blogspot.com dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.