LES PERSONES AL FUTUR
NO SÓN CAP LLEGENDA
El desert es mira al melic, el melic és un oasi: acostar-s’
hi;
agrair-li a l’ humà que l’ humà descobreix l’ alegria – que
és en ell
i ens hi invita. La reclama pels seus fills, néts, llunes,
dies,
pans per a tothom; som totes aquí, d’ aquí: camps de llum,
mans de feina, episodis, clarividència. No s’ acaba res,
tot comença, no mor la paraula, no es desen les boques;
per més bombes, onades d’ errors, superguerres...
La persona es desperta. La primera persona del món
es desperta enmig del desert i somriu. Ets tu. Prosseguim.
Tu tampoc et rendeixes. Fills, néts, llunes i dies: tot es
belluga,
et contrau les retines, et tiba dels llavis – la vida.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario