NO M’ HO CREC
Dormiu somiant que ens desperteu.
Sabeu després d’ haver atorgat
saviesa al monstre que us nodreix.
Parleu d’ amor com un tren que espereu.
Dividiu: o són dels vostres o dolents.
No dubteu mai, però mai no esteu contents.
Creieu en la venjança; us venjareu dels venjadors?
Molt be: ja sou com tots; com és tenir la ràbia?
I... és veritat de la de veres que no tornareu
mai més a ser aquells nens que quan es barallaven
feien les paus amb una escopinada a les mans
i xocant-les ja havia passat?
No m’ ho crec.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario