Seguidores

miércoles, 17 de agosto de 2016

EM DESCOBRES?




Patti Smith



“ People have the power”
Patti Smith

EM DESCOBRES?
( les faltes d’ ortografia són de propina)

Si diguéssim el què sentim
i no el què pensem que s’ ha de pensar
pel què poden pensar que sentim.
Si fóssim de veritat allò que som
i no això que se suposa que hem de ser
per semblar que som allò que ni existeix
i tots empaitem voler ser.
Si no ens enganyéssim amb idees prefabricades
i les fabriquéssim nosaltres fent caldo
de records amb conseqüències, d’ experiències
amb sorpresa, d’ intuïcions que mai la caguen.
Si ens deixéssim ser, tan sols, senzillament,
com tots els éssers es deixen; cap arbre
vol ser la pedra, cap foc, l’ aigua, l’ abella
és l’ abella i la mel ve d’ aquí: de ser-se.
Si deixéssim de cercar-nos i ens miréssim.
Si deixéssim de comparar-nos i ens defenséssim
els altres als uns i viceversa .
Què passaria si fóssim?
Si com les feres féssim l’ amor allà a on ens trobéssim
o ens queixaléssim?
Què passaria si com la rosa i el lliri ens mostréssim
amb la nostra màxima bellesa?
Què passaria si cridéssim quan l’ udol ens dol a dintre,
quan tot això que ens callem sortís? Qui seriem?
Si fóssim qui som, qui seriem de veres?
I que faríem? Com actuaríem? Ens assemblaríem
a aquesta farsa que ens tenen muntada a la closca
i que, amb tota l’ intenció de desfer-nos-en, ens empresona?
Sense indicis de memòria, instint i en sobra. Cop d’ ala i vola.
Si comprenguéssim que no hi ha res a resoldre
abans de que volent resoldre res ho espatlléssim tot,
si, com qui diu, comencéssim de nou, i no se’ ns acudís
el mateix acudit que ens ha dut fins aquesta poca gracia,
quin somni que no ho seria? l’ has somiat alguna vegada?
Si ens despulléssim les ànimes, allò que més dol,
allò més profund, secret a secret, falòrnia a falòrnia.
No hem fet res, som humans, ens hem equivocat,
tots hem comès errors de l’ alçada d’ un campanar,
però quan hi ha d’ un campanar a la lluna? no tenim
cap culpa, són tan ínfimes, ens fem més mal que tot
el que ens pensem que hem fet. I si la culpa ni existeix?
Si fóssim de veritat això que som sense amagar ni polir
sabríem que no existeix, l’ hem inventada.
Vull dir, i sí abans de morir visquéssim?
Si ens deixéssim envelar pel què sentim
d’ una puta vegada i per totes , sense pensar. Pensar?
Ens ho pensem que pensem, una altra mentida al cabàs.
No pensem. Som éssers d’ intuïció i sentiment; vius, lliures.
Si fóssim qui som no hi hauria contradicció, ni dicció potser;
si fóssim de veritat, sense que ens calguessin cures
per a cap malaltia, no emmalaltiríem, una altra mentida
que ens cobren pel davant i pel darrera.
Religions? Política? Futbol? Filosofia? Feina? Països?
Governs? Hamburgueses? Drogues sintètiques? Teràpies
alternatives ( a quina?) a mida, desastre i companyia,
deures, psiquiatries, policies, jutges, botigues, bombes,
aplicacions en tres dimensions, mascotes de peixera,
toros a la plaça, ovelles rere ovelles, pobres entre reixes,
rics fent la berbena, poetes sota els ponts, tetes amagades,
sexes disfressats, petons de Hollywood, crispetes
que fan soroll i no et deixen sentir la pel·lícula de la teva vida.
Si recordéssim el què sentim, si poguéssim arribar
aquí a on som, una mica de pell més endins, amb amor,
sense por, sense presses, ens en sortiríem. Recordaríem
qui som i del record d’ haver-nos’ en estat n’ aprendríem.
Faríem tot allò que no vam gosar fer quan no érem,
totes les bogeries que no ho eren, tots els petons
que no vam robar, totes les abraçades sens braços,
tots els “ t’ estimo” sense ganes, tota la fera a l’ aigüera;
i la nedaríem plegats i ens en fotríem, riuríem,
per primera vegada a la vida riuríem sent nosaltres,
sense carcasses ni mascares ni tapajuntes ni aquarel·les...
Nosaltres i prou. Cap prou inclou tant com aquest: nosaltres.
Si ens atrevíssim, si no els hi féssim més cas, podríem,
encara podem, encara podem fer que les nostres vides
no siguin vides copiades, correctes, a mida de res, diagnòstics,
currículums, biografies, calendaris, carnets, apologies,
contractes, costums, tradicions, personatges, adquisicions,
mecànica d’ estudi, matemàtiques, física i química,
reducte de totes les coses o invent de cal gargolista.
Encara hi som a temps. Hi som a temps perquè el temps
no existeix. I perquè volem, perquè per més papus i dimonis
som qui som per a ser-nos i estem vius per a viure i ser viscuts.
I és preciós, perquè ho estem aconseguint. Ser.

griFOLL