poemes i/o coses

L’ Amor no és cec. L’ Amor s’ hi veu; és l’ únic que s’ hi veu.


...


No és tard, només estàs cansada.
Quan ens cansem també sembla
que es cansin els propòsits, però
és a l’ inrevés: descansen.


...


Ho arxivem perquè està ben argumentat però no ens ho qüestionem...


...

A mi m’ agrades tu, que t’ equivoques del tot, que ets fràgil, que se’ t menja la por i continues.
Que continues perquè creus en tu, malgrat ser l’ única persona que hi cregui.
A mi m’ agrades tu, que busques i no saps el què, que trobes i si no t’ acaba de fer, continues.
Que continues perquè t’ estimes, malgrat ser l’ única persona que t’ estima.
A mi m’ agrades tu, que plores i rius per a ningú, que parles amb un arbre i ell et contesta.
Que l’ escoltes i continues perquè vols parlar amb tots els arbres i totes les coses.
A mi m’ agrades tu, que fas olor de tu, que te la fots i te la foten i sagnes i continues suant-la.
Que continues perquè sents que a dins hi ha un neguit meravellós que t’ encurioseix.
A mi m’ agrades tu, que xiscles, crides, t’ arrossegues, t’ esgarrapes i lluites i continues.
Que lluites perquè no vols ferir res ni a ningú, i que per això continues, tu i la curiositat.

...

Relaxar-me em posa nerviós.

...

Què collons he de ser monògam si lo que m’ enamora de la gent és la bondat i no paro de trobar-vos fent-la?