Perquè has estat la
tristesa mateixa
ara dius alegria
i estimes
i un llaç et relliga
al revolt de les valenties.
S’ equivoca la gent,
tota la gent del món i l’ altra:
No sempre el
dolor n’ engendra més, al revés,
com més, més
sorpresa després. I té, mira, tu:
La bondat no s’
amaga, deixa rastre,
és un desastre.
Jo també en vull
escampar. Com tu.
Fa mal?
griFOLL
15.07.12
casserrespoblepoema
2 comentarios:
Hostitú semp`re que et vinc a veure quedo ben estorat he???
Osti si que tardo a contestar!!! Gràcieees multiplicades per molteees!!! :) i més!!!
Publicar un comentario