S’ EQUIVOCA TOTHOM

Perquè has estat la tristesa mateixa

ara dius alegria i estimes

i un llaç et relliga al revolt de les valenties.

S’ equivoca la gent, tota la gent del món i l’ altra:

No sempre el dolor n’ engendra més, al revés,

com més, més sorpresa després. I té, mira, tu:

La bondat no s’ amaga, deixa rastre,

és un desastre.

Jo també en vull escampar. Com tu.

Fa mal?

griFOLL

15.07.12

casserrespoblepoema