Seguidores

martes, 4 de octubre de 2011

ÉS MÉS







I què voleu que us digui?

Què voleu que hi faci?

Camino, però no en sé de camins.

Estimo, mes no estimo com vols ser estimada.

Observo i faig algun dibuix per distreure la gana.

Aixeco rocs, faig punta al llapis, col·lecciono

colors sense nom, solituds sobre tela amb tot de troballes

que hi incrusto, esborranys de l’ absurd, fullam

dels marges d’ antany, ossos que baixen pel riu

i un ou. Buit. Per emplenar. Un ou d’ abellerol.

I que voleu què hi pinti que dieu que ja existeix?

Serà com saber com s’ acaba. És més,

dibuixo, però no en sé de dibuixar.

Cerco, però no cerco res en concret.

Vull ser sorprès, de moment fins que em mori,

després ja ho veurem.







grifoll

4.10.11

casserrespoblepoema






2 comentarios:

cantireta dijo...

Fantàstic...l'últim vers, "després ja ho veurem" és d'antologia. Una abraçada, guapíssim!

griFOLL dijo...

tu sí que ets fantastica!!!!