Seguidores

domingo, 7 de noviembre de 2010

AL SILENCI, poema de grifoll.



Silenci, prou! Se t´endevina greu, agut, malalt dels pous, renec d´udols closos. Estripa´t, jeroglífic perfecte, déu ferit, dringa!

Degota, silenci, lluny de les boques humides, la teva secor no ens és gentil. Aquí s´infla la follia en la conversa, hereva del cor bategador i fins la dansa contra el dol.

Fressa fantasma, seny anguniós, turó sense aleta. Calla, silenci! Xiscla, persona! Riu, persona! Plora, persona!

Entafora´t, silenci! Entorna-te´n al cau, ganivet invisible! No ets ben educat, ets l´hivern.

Silenci, tu que et creus missatge amat o sangonent secret, mira: dic dic i ja t´he contradit.

Et toca.





grifoll

8-11-10

casserrespoblepoema

1 comentario:

laia dijo...

Ets genial, KracK*