POR
quan la foscor que no es fon
tiro fletxes de foc al grinyol
de les branques dels arbres
quan pleguen les ales de por
les sento les veus
infinits esclaus diminuts xerricant
rere el vel fosc als defores
guarda les pedres el bosc
tanca el niu dels ocells
desmunta les coses dels ulls
deixa sols les olors untant els grinyols
so de l´univers
són totes les dentadures
d´ara i d´arreu
repicant
grifoll
5-11-10
No hay comentarios:
Publicar un comentario