QUE ESTÀ PROHIBIT NO
SER FELIÇ?
Ni budes ni hòsties, estic emprenyat
perquè em feu emprenyar. I m’ emprenyo
perquè tu no t’ emprenyes. No sóc la causa
de mi mateix; i veig problemes, problemes
que no són reptes, són problemes: ens matem
els uns als altres, entre d’ altres. I la dificultat
no té res a veure amb la gloria, i per què volem gloria?
I no, ningú té el què es mereix. I qui es mereix què?
Les il·lusions són il·lusions, els somnis, somnis.
Jo el que trobo a faltar són les persones.
I l’ amor, no la paraula. I que no hi poso
l’ altre galta, no, som éssers vius, ja me la fotjaràs
després. I no em feu pensar positivament
mentre un sol ésser humà no salvi l’ altre.
I la injustícia em fa estar trist, i la desigualtat
m’ omple de ràbia. I per això vull estar trist
i ple de ràbia. Jo no ho he escollit i ho ignorarà
el macabra. Jo no em puc alliberar sabent
que l’ altre està tancat. I ni el treball honra
ni la intel·ligència dignifica. Prou mentides:
No hi ha guerrers de la pau!
O hi ha pacifistes de la guerra?
griFOLL
3 comentarios:
Jo també estic emprenyada i adolorida i em sento culpable de riure.
Riure per alliberar la ganyota incrèdula davant la incapacitat de salvar-nos mutuament.
La vida, la mort són companyes del mateix viatge.
Sentir dolor per la manca d'humanitat, emprenyar-nos, cridar, plorar...és sobreviure.
Tens molta raó. La fotografia parla sola. No s'hauria de ser mai feliç mentre aquestes coses passin.
Em puc contradir? :) justament perquè passen aquestes coses, i no són culpa nostre, sinó de 4 i prou que són a dalt, els hauriem d' atacar amb felicitat...no la suporten :) no us sentiu culpables ni deixeu de buscar la felicitat ni de defensar l' alegria....ni d' emprenyar-vos amb els dolents :) gràcieeeeeeeeeeeeeeeeees!!!!!!!
Publicar un comentario