Seguidores

jueves, 29 de enero de 2015

Josep Grifoll versus Nao Albet ( NAO, ADRIÀ... SOU COLLONUTS!!!!!!!!!!! )

Acabarem el "Via llibre" d'aquesta setmana amb l'actor Nao Albet i el músic Adrià Gonzàlez, que ens acostaran a la poesia de Josep Grifoll. Una poesia que, segons Albet, fa sentir més que pensar i ens submergeix en l'univers particular del poeta manresà.

miércoles, 21 de enero de 2015

LLUNY D’ AQUÍ - poema - griFOLL



molt lluny d’ aquí  només s’ enfilen els uns a sobre dels altres per  a fer l’ amor
més enllà del bé i del mal – invents per a matar-se – les coses són tal com són
ningú vol ser l’ altre – cada bestia pon els seus ous – n’ hi ha de pigats de colors
de petits i sense ou – però de tots en surt algú nou – molt lluny d’ aquí l’ amor
ho és  – no lliga no jutja no estreny – deixa ser – més enquí d’ on piquem ors
allà fan temps per a les lluernes – brillen per elles mateixes i n’ hi ha per a tothom


griFOLL


jueves, 8 de enero de 2015

APTITUD





jo no se fer res
però ja no en vull aprendre
vull passar-m’ ho bé
fent-ho tot malament


griFOLL
8.1.15

casserrespoblepoema

AUTOESTIMA



no m’ és vici el sacrifici
en fuig la guilla i jo també
s’ ha de ser soca per tastar destrals
i etern per esperar un demà
si sóc fruit de l’ amor què m’ ha d’ alimentar?
si sóc fill de la carn què m’ ha d’ esperitar?
si sóc finit per què ho he de pagar?
si a mi se’ m fa  desfici ser/només estar
saber no em cap al cap
que haguem de florir d’ amagat
que haguem de mentir al del mirall
per quedar bé amb els del veïnat
que també juguen a amagar-se les veritats
a sota l’ ala del tocat / a mi és que no m’ hi cap  
ja n’ estic massa com per no voler volar / per no voler
fugir del sacrifici del martiri quest / d’ aquest
desengranatge que ens la fa malbé
ensenyant a odiar /a mi no em va
m’ agrada més follar /ni que sigui sol
però ben acompanyat


griFOLL
8.1.15

casserrespoblepoema

tres autoretrats del segle passat - 98-99-




miércoles, 7 de enero de 2015

ESTIMO I PUNT






T’ estimo tant que no fa falta que m’ estimis tu; en tinc per a tots dos i arribaria arreu a bategades si el guió se m’ escaigués i m’ ho prohibís, t’ estimaria igual ni que no hi fossis; ja amb flors, ja a bales, tant; si tot em surt vermell, sagnant, bassals d’ aquest afusellat d’ amor en plena plaça Cursi on folls hi suquen els pinzells i tracen cors, tothom que ja no carda o carda per cardar els dijous que de mi se n’ encarda tristos són, eruditament tristos els quins mai comprendran que no deixar sentir que per amor la vida es dóna se la perden triomfant, fent temps, acumulant. Jo sóc senzill (per mi mateix, de naixement ), estimo i prou. De tot lo altre no en vull saber res. Tinc feina a fer l’ amor amb tots per a tants que no l’ han sabut veure ni sentir, n’ hi ha una tristada que n’espanta carrerams sencers. I jo els abraço. I ells em piquen. I ells em piquen, i jo els abraço. Però ells es cansaran abans. L’ odi és un terratrèmol, un volcà, l’ home del temps amb flotador dient que no plourà. L’ amor, una gotera.

griFOLL
7.1.2015

casserrespoblepoema