Encara que la vida mata,
morts ho oblidem fàcilment. La terra
no té mal gust i aquests són nostres,
el gust i el mal. I el dolor, aquest mal vici
de tenebres amb moscatell corcat, picat,
de color verd com un naufragi de bassal
amb tòtil inclòs espernegant a la gola,
posant-hi els ous de la por rància, sulfúrica és poc.
( Però la literatura no existeix i l’ art s’ ha mort i tot el que acaba d’ ésser escrit aquí és inservible i no està de part de l’ amor. Renego de tot el què mai hagi dit sense amor i li trec la llengua al dimoni del mirall abans de trencar-lo i anar-me’ n del meu jo. Jo.)
grifoll
12.02.12enlloc
No hay comentarios:
Publicar un comentario