Seguidores

domingo, 12 de febrero de 2012

DOBLE(S)





Encara que la vida mata,

morts ho oblidem fàcilment. La terra

no té mal gust i aquests són nostres,

el gust i el mal. I el dolor, aquest mal vici

de tenebres amb moscatell corcat, picat,

de color verd com un naufragi de bassal

amb tòtil inclòs espernegant a la gola,

posant-hi els ous de la por rància, sulfúrica és poc.

( Però la literatura no existeix i l’ art s’ ha mort i tot el que acaba d’ ésser escrit aquí és inservible i no està de part de l’ amor. Renego de tot el què mai hagi dit sense amor i li trec la llengua al dimoni del mirall abans de trencar-lo i anar-me’ n del meu jo. Jo.)



grifoll
12.02.12
enlloc


No hay comentarios: