Seguidores

viernes, 18 de marzo de 2011

PALLA, poema de grifoll








dellà del cervell,

frisós de belladona, un becvermell

que sóc jo, d’ alies la primavera

li diu a la baia que no t’ esglaï-hi

si et penso la confitura, figurar

que em figuro la teva floricultura;

la bòrnia no és una bòrnia,

m’ ensomnio i s’ engreixa, se’ n diu

cosa d’ hormones però és cosa

de mones. Àngelus amb sexe,

tastar-te seria una transfusió.

Mes ara, lladregot que ensuma,

fregadissa, pell de pruna que’s

segregatiu d’ espitregar-se,

que congrega cuixa, mon

recorregut de mi en ta cabellera,

regadiu regalimós de regalèssia

fosforita, sigui correfoc de cossos

desfolrats entre el fonoll

elàstics fornicant a sifonades

gelatiniformes; esgrifollem-nos,

congreguem la correguda,

amplifiquem la sobrecàrrega

termoreguladora, l’ enfarfoll

de sotragueigs elèctrics

desfermats que ara sufoquen,

rebregada de vibràfons...

no s’ acaba, no t’ espatlla

aquesta droga i flipes i al•lucines,

són la teva dextrosa d’alè dauradora,si

em gosessis el meu lligabosc resinós

seria l’ òstia!






Grifoll

18-19.03.11

casserrespoblepoema





No hay comentarios: