dellà del cervell,
frisós de belladona, un becvermell
que sóc jo, d’ alies la primavera
li diu a la baia que no t’ esglaï-hi
si et penso la confitura, figurar
que em figuro la teva floricultura;
la bòrnia no és una bòrnia,
m’ ensomnio i s’ engreixa, se’ n diu
cosa d’ hormones però és cosa
de mones. Àngelus amb sexe,
tastar-te seria una transfusió.
Mes ara, lladregot que ensuma,
fregadissa, pell de pruna que’s
segregatiu d’ espitregar-se,
que congrega cuixa, mon
recorregut de mi en ta cabellera,
regadiu regalimós de regalèssia
fosforita, sigui correfoc de cossos
desfolrats entre el fonoll
elàstics fornicant a sifonades
gelatiniformes; esgrifollem-nos,
congreguem la correguda,
amplifiquem la sobrecàrrega
termoreguladora, l’ enfarfoll
de sotragueigs elèctrics
desfermats que ara sufoquen,
rebregada de vibràfons...
no s’ acaba, no t’ espatlla
aquesta droga i flipes i al•lucines,
són la teva dextrosa d’alè dauradora,si
em gosessis el meu lligabosc resinós
seria l’ òstia!
Grifoll
18-19.03.11
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario