Ginesta,
dragó encès,
xoc groc
sortint en picat del terra,
coet de l ‘ infern fins el zel:
t’ he vist, i a vosaltres,
sèpals i pètals del lliri,
del gingebre,
fins el rizoma!
Jo sóc el voyeur dels boscos.
Menta,
menta labiada...
Romaní que vas a Roma,
amor aquí!
D’àcid cinàmic,
d’ olis cicatritzants...
Anís de foll Fenoll,
embriaga’ m tu i
la Rosella dels grecs, i
la Belladona; i la Flor
alpina que hi creixi ,
que baixi del cim i
que esclati el seu foc,
foc primer.
“Aquelles muntanyes
que s’abaixaran,
i les amoretes
que apareixeran.”
que deia el Maragall...
I me n’ he anat
rere les roques,
hi he vist joncs,
i l’ Agapant...
grifoll
29.03.11
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario