Seguidores

lunes, 28 de marzo de 2011

CANÇÓ DE LES HERBES






Ginesta,

dragó encès,

xoc groc

sortint en picat del terra,

coet de l ‘ infern fins el zel:

t’ he vist, i a vosaltres,

sèpals i pètals del lliri,

del gingebre,

fins el rizoma!

Jo sóc el voyeur dels boscos.

Menta,

menta labiada...

Romaní que vas a Roma,

amor aquí!

D’àcid cinàmic,

d’ olis cicatritzants...

Anís de foll Fenoll,

embriaga’ m tu i

la Rosella dels grecs, i

la Belladona; i la Flor

alpina que hi creixi ,

que baixi del cim i

que esclati el seu foc,

foc primer.



“Aquelles muntanyes

que s’abaixaran,

i les amoretes

que apareixeran.”



que deia el Maragall...

I me n’ he anat

rere les roques,

hi he vist joncs,


 i l’ Agapant...







grifoll

29.03.11

casserrespoblepoema













No hay comentarios: