FAUNA MODERNA: l' uDOL

Qui trobi agradable això, sí hi troba plaer, el videoclub es ple de pelis gore; i sí el que pretén és estar al dia amb l’ “art de la taxidèrmia” -que ei, cada cop més en auge lo dels “artistes amb escopeta”! (parlo dels que hi “disfruten”, no dels que “protesten” o “interroguen”o ja m’ enteneu i etcètera ... Aquests darrers no duen cartutxera)-, sàpiga que aquest no és el cas: això és dolor. Dolor de veure el que n’ està fent l’ ésser humà d’ aquest món, l’ ésser humà que sé sent amo de les vides alienes, l’ ésser humà que peta àtoms, clava xips, bales, claus, enrampa... L’ ésser humà que es penja un cap de rinoceront albí a la porta de casa, que esclafa la sargantana del poema i no sent papallones a l’ estomac ni té el cuquet de lo viu (els seus únics cucs gusten de lo cadavèric).


Aquestes “escultures”, havien ja cridat en vàries exposicions ( al Vermell , a Manresa, i en alguna mostra organitzada per movimentpuntzero. Gràcies!). Avui però, han tornat a la natura, sota la pluja, com si la pluja fos una cura, una mena de “ritual”. Que l’ aigua netegi, que plogui per sempre, aquest és el crit de les feres del’ udol passat per la carnisseria.

Heu vist “BARAKA” ? poemàs cinematogràfic !

griFOLL

14.03.11

Vora el Roc de la Mel. Casserres