t’ alces com un clima de cilindres en l’ espai
vertebres cops de llum i t’ hi dibuixes
quina escletxa entre fantasmes m’ ets
commous als astres no s’ acaba l’ aire enlloc
s’ hi troba mort de tot arreu de tu la vida
per allà on passes desorientes déus i antenes
no tens nom és impossible no hi cabries
just entre l’ oblit i la memòria ens dons el bes
després t’ escampes molsa immesurable
pels forats del cos i als dits t’ hi creixen vinyes
grifoll
27.01.11
casserrespoblepoema
No hay comentarios:
Publicar un comentario