SÓC EL QUE COMENÇA ELS LLIBRES PEL FINAL PERQUÈ S’ ACABIN COMENÇANT

Sóc jo, que sagno i llepo el crit.

Sóc jo, que mai acabo de dir mai.

Sóc jo, carter sols de cartes d’ amor.

Sóc jo, cos de cossos que la terra em xucla.

Roca, branca, braç que aquí m’ allargues,

sense corregir, cançó que cantes a la llum

d’ una bombeta dissecada, tota la veritat

de la mentida, culpa que no tens.

Sóc jo, la nostra continuació, no res, on neix.

Sóc jo, febre de préssec de pell de persona.

Sóc jo quan deixo de ser jo. Sóc l’ udol. Sóc l’ alè.

Sóc la boira que acull l’ udol del núvol quan plores.

Sóc la llàgrima que fa vessar el got.

Sóc qui mata la set anant a explotar lluny de mi.

Sóc jo, jo la llibreta que penja de l’ arbre i no arribo a llegir.

Sóc jo que m’ hi enfilo, sóc tu, l’ atrevit.

Sóc jo aquesta pau que des de mi solet no puc ni vull tenir.                            

Sóc qui li dic cada dia a la vida que m’ usi.

Sóc l’ aranya teixint la cançó que em fa entendre la mosca.

Sóc l’ ull del ciclop tercer, la fragilitat del nacre xafat

que vinc amb la sorra a fer mar.

Sóc el poll que va trencar l’ ou sent-hi dins

sense saber què  hi ‘via fora i ara volo.

Sóc sabent-me que les teories són excuses

per no practicar-me les veritats més enllà dels miralls.

Sóc jo: els deures sense fer.

Sóc jo principi de mi per enèsima vegada.

Sóc jo l’ infinit dins una closca de vent.

Sóc l’ humor quan tu rius i l’ humor quan tu bilis (curar-te).

Sóc el cec que escull les subtitulades.

Sóc el que porta la contrària per obrir camins.

Sóc el que comença els llibres pel final perquè s’ acabin començant.

Sóc la resposta a la pregunta que no m’ atreveixo a preguntar-me.

Sóc el miratge d’ una llum cantant una cançoneta molt petita des de molt molt lluny.

Sóc la gamba que acabes pelant amb els dits al casament de santa forquilla.

Sóc vist caure dins la flor de més trobar-te.

Sóc mil anys de malentesos.

Sóc. Entro. Porta’ m clavells sense sang.

Sóc un pessic prehistòric.

La meva llengua a la teva cama.

El teu tall a la meva ferida.

Josep Grifoll