L’ ARBRE-FAR
Tu, et segueixen les paraules
com formigues, com si fossis una pinya,
com si haguessis caigut d’ un arbre molt alt
d’ un bosc molt amagat, d’ un amagatall
on amagar-te els talls; la vida i fer els pinyons
t’ ha esgarrinxat les tripes i has callat
perquè la flora t’ ha enganyat fent dir
de no tornar-te a fer les primaveres.
Tu, i no sé com, però per la plata
de les gotes en l’ aurora, desemboques.
I per les molses, plores. M’ he perdut nits
que me les he guanyades esperant-te
a l’ arbre-far que ens resumeixi en dues boques,
veus i versos de saliva, dir-nos, rellepar-nos
les ferides, obrir-nos com dues gotes
que es tanquen en una i arriben al mar
i la naden plegats...perquè tu i jo no som d’ aquí,
som peixos.
griFOLL
No hay comentarios:
Publicar un comentario