L’ ull d’ Hydra,
amb tots els animals de l’ univers a dins,
t’ observa. Fa de déu. Fa de dimoni. S’ avorreix
eternament. S’ entreté amb tu, que ens encarnes
a tots, fill de l’ home fet home, déu del no res,
aspirant a mico rebel i ara mono de fira.
L’ ull d’ Hydra
-perfiles.
I és un cap de serps fet de galàxies unides.
L’ absurd que el telescopi copia en un diccionari astronòmic
d’ una festa morta fa anys llum on pretens anar
a divorciar-te de la soledat per plasta, Santa
innocència. Mori la ciència. A
l’ ull D’ Hydra de la lluna grega de Plutó li’ n resten tretze (mil), d’ ulls
per observar-te, la paridora de serps germana dels lleons
porta un vestit groc, fet de plecs de llum fins a sobre els genolls
que t’ observen les pelades de la infantesa des de dins. Sense (a) mitges ni mitjans
ni mitjons. Sense metges que no siguin xamans.
Roig i verd, com la tardor arran de l’ aigua, i blava, per fer-hi els colors:
L’ ull d’ Hydra els te tots. I gira. L’ ull d’ Hydra.
I mira, el pintes,
dessota l’ aigua el pintes amb aquarel·les galàctiques.
Primera pinzellada: A dins
hi tens
constel·lacions .
Segona: Ets tots els animals de l’ arca dins l’ ull del poema en una ampolla
d’ un naufragi qualsevol obrint els mars, els oceans, l’ infinit subaquàtic
en una vauma als defores de l’ Atlantida descobrint que el tresor
era no trobar-lo,
que el tresor és l’ ull d’ Hydra,
per sempre pirata. De Pi, de Pirat, de pirada,
de rata enrotllada.
Tercer: Ets a l’ hora del pati. Juga.
grifoll
5.12.11
casserrespoblepoema
