L’ udol vol lluna, temps de plenilunis
falcats a la mirada primigènia, carbó i aigua:
Tinta.
El sol eixuga, rebrega, descoloreix, fa migranya.
Dins la nit, que torna a ser verda, tu danses en cercles
l’ hipnòtic ball de les constel·lacions, i a la sang hi tens terra.
grifoll
7.12.11
casserrespoblepoema
I doncs, de la terra en fem sang, i a ella tornem, sense ella.
ResponderEliminar