La trajectòria de l’ ànsia, veus a través
d’ un somni robat, que va a donar a tu.
I no recordes quina cosa és desitjar, però ho desitges.
I et venç el sentiment adormit, però l’ ignores,
i tires i esmoles. I en la boira que ve espessa,
un aire moll et besa: L’ és. I ho has dit tu
amb la pedra tornassolada: Rascant.
grifoll
4.11.11casserrespoblepoema
Tweet
...visca el sílex, la boira espessa...i les besades humides!
ResponderEliminarG G (gràcies Grifoll)
I visca l' Aspa, que rasca i rasca fins arribar a les besades!!!
ResponderEliminarA A ( Ah Aspa :))) Mil gràcies!
el silex, talla el primer cordó umbilical que ens conecta a tots nosaltres, no tres, a tots, una pedra
ResponderEliminarque, en el fons, transmeteix la vida,
no se si m'explico, la pedra,el sílex, els hominids, va, tots, fins i tot el foc, o no?
Un hominid en va dir eina. I el del seu costat en va dir arma. El primer es va extingir...
ResponderEliminarNosaltres som els supervivents, però ens hem d' amagar dels armats. Són l' evolució.