fragilitat
Vinc a buscar les meves cicatrius, em somreien.
Ja vaig passar la lluna d’ un temps pels racons i
he descobert que l’ absència sols és una nova forma de presència.
Jo tampoc creia en la vida quan era mort,
i avui sóc viu, i més viu quan més fràgil em sento.
grifoll
12.09.11
Tweet

Somric tristament. He experimentat molts cops aquest sentiment. Una abraçada dolcíssima, griFoll!
ResponderEliminarla qüestió és que "sents"! Per tant estas VIVA!!! Una abraçada immensa, Cantireta!
ResponderEliminar