“Els miralls roben ànimes”, “si es trenquen, porten mala sort”, “hi apareixen fantasmes”, etc. Hi ha mitologies i filosofades i literatura, llegendes populars, poetes, bruixes i alquimistes a dins (...) d’ aquí, que els “reflexes” , allò que “ens descobreix” una realitat que no ho és però consta com a tal, i consta dins l’ inconscient col·lectiu, ens impacta terriblement. Tots els mamífers continuen actuant igual davant allò que “ens imita” (...) Allò que reconeixem com “la nostra imatge” o la del “nostre bessó”.
Els miralls doncs, no són “artefactes moderns” que “desentonen” en la natura. Són reflexes: la primera lluna la primera nit reflectint-se al primer oceà el dia abans de la primera cèl·lula inaugurant la vida ja era emmirallada (...) sols anant pels camins “originaris” podem aprendre , descobrir, (re)descobrir-nos.
Amb els miralls faig d’ arqueòleg que no cerca esquelets.
Pels camins primigenis, anant-hi, a descobrir-nos per rectificar, o si més no, per aturar l’ error (...) Els jocs infantils, els parcs d’ atraccions, la fotografia, la pel·lícula. El “mirall” és constant. Els gossos, els gats, els micos del zoo s’ esveren davant d’ un mirall.
El mirall qüestiona la “realitat”. Quan no mirem al mirall, què hi passa? (...) El mirall és mirall perquè reflecteix alguna cosa. Sense “la cosa” no és. (Borges, Carroll, L.M.Panero...)
Descobreixo això investigant amb miralls. Jo no els vaig anar a buscar, van venir ells. Jo només sóc el llapis entre el dibuix i el dibuixant.
més vídeos mirallescs: http://www.youtube.com/watch?v=-p1pCuijsO8
http://www.youtube.com/watch?v=ZDsFkO4e1D0
i una edició "HYPNOS": http://www.youtube.com/watch?v=ypK2S5LbRQo
griFOLL
juliol de l' onze
casserrespoblepoema
Tweet
No hay comentarios:
Publicar un comentario