tinc fe però no sé en què
les coses sempre es cansen de ser les mateixes coses
i qui sap quanta aigua caldrà barrejar amb més aigua
fins que l’ aigua de tanta aigua perdi el nom
i sols en quedi l’ aigua
la que sacia la que mulla la que plou
i prou
grifoll
26.02.11
casserrespoblepoema
molt interessant...
ResponderEliminarMoltes i més gràcies, Toni!
ResponderEliminar