Seguidores

sábado, 7 de abril de 2018

TENIM LA LLUM A L’ OLLA




Al Mr. Tambourine del Bob Dylan


Obrim la llum i a dins hi ha una capsa amb tots els colors, que són tres, i després es barregen, fan orgies i ho entinten tot. Cada color riu amb la seva llengua i es despentina els nassos quan li va de cara. La llum és com un ou dur però tou, de gelatina, i la seguim obrint amb les mans il•luminades fins els colzes i els peus acolorits fins els genolls. Tenim la llum a l’ olla. L’ olla riu i se’ ns en va rials avall. La llum és densa, però la llum imanta: diu que l’ esverament ens faci dansa, nervi d’ alegria insubornable, canya de sucre, mapes farcits de pestanyes; i boques obertes a les fronteres inexistents d’amor pels descosits i pels per cosir petons de torniLlull, el boit. Salvatges a la llum, golafres vers la llum on l’ humor també hi juga. I la tendresa. I l’ abraçada arrauxada,  i totes les musaranyes del bosc que fan dentetes i mouen la cua i no es moren mai. I ja no, ja no  som de palla, ni de guix, no recordem esquerdes, som fosforescents, anem de pedra foguera a llamp que ens penetra, de ser penetrats fins l’ endins de totes les arrels que formen el sistema arreliós, l’ arre-arre, i arremolinats rodolem com llenyes empinyades vida amunt, on l’ herba mai deixa de créixer i ens devora les morals que no eren nostres, ens neteja de mentides, ens renta amb Lagarto totes les vergonyes; i ens fa pessigolles als conys i a les polles sense que ningú s’ escandalitzi, tot brilla. Quan una garsa deixa una branca, aquesta escup tot de gotetes. Quan les gotetes volen són mons petits cap per avall que es tiren a la lluna del bassal ( tirar de tirar) i és la mateixa lluna del Lorca. El Lorca va girar-nos el mirall perquè veiéssim la llum, el joc de la rateta. Seguim. Ja som llum, ja no volem entendre, se’ ns envolen perdius esverades per tots els cossos i volem amb elles i les làmines dels arbres ens obren camins cap al verd, i després una salamandra ens llepa el groc, i més endins un cel de blaus com els de quan érem xics ens convida a tornar ser feliços, i com que som la puta xuleria li diem que si. I flipa:  fem que passi. Que segons les lleis de l’ univers i no les seves, si quelcom fa que tal esdeveniment passi, l’ esdeveniment passa i punto. Ho diu el Punset des de Massachusetts i nou de cada deu dentistes ho juren sense fluor ni gluten ni res. I la Nasa també. I més penya titulada. I subtitulada també.

Josep Grifoll

No hay comentarios: