Seguidores

domingo, 6 de agosto de 2017

HO DIRÉ TOT



Sempre he dit que sóc una lesbiana atrapada en un cos de tio, perquè jo volia ser tia i m’ agraden les ties. Vaig intentar que m’ agradessin els tios, però no hi ha manera. Després, la idea era fer-me bisexual, així tindria més per escollir i no discriminaria, però tots els tios que vaig tastar tenien llengua de gat, m’ agraden els gats, però d’ una altra manera, i la tenen rasposa, molt rasposa, era impossible ( molt impossible)  i ,a sobre, o a  sota més aviat, no em van deixar desenterrar el Jim Morrison perquè  seria necrofília i no està ben vist. Sóc feminista ( fa por dir coses que acaben amb “ista”), però com no entén la gent que “feminista” vol dir igualtat en drets i deures, llibertat per a totes les persones? També provo d’ estimar-me, de defensar qui sóc, no perquè jo sigui jo, sinó perquè alguna cosa molt més immensa m’ ha creat per alguna raó, així, tal com sóc quan sóc.
Si dic tot això és perquè sento una mena de pressió social-moral o nosécomdir-ne  que cada dia ens aixafa més i sí que ens iguala sí, però no en llibertat, sinó en esclavitud. Hem de ser dels uns o dels altres, no podem pensar per nosaltres mateixos, es veu que ser un mateix és “anar per lliure, contracorrent, etc...”, i sí, però no, gens: ser un mateix és ser exactament qui has de ser perquè tothom, si fes igual ( creuo tots els dits), funcioni.  O no puc ser anarquista, flipar amb Jesucrist , escoltar la Patti Smith i Bach i tenir ganes de follar i creure que lo més important de tots els mons és l’ Amor? no puc fer tot això al mateix temps? No puc estimar la terra fins al punt de menjar-me-la però no ser “independentista” ni voler fronteres ni banderes ni governs ni diners ni petrolis ?  ( em patinen! jo vull veritats, jo vull persones – i m’ hi incloc veritable o no m’ hi incloc! ), jo sóc les meves fòbies, els meus gustos, les meves filies, els meus dilemes, la manera en què he portat i entès les meves experiències...una personeta que vol ser qui és ( com una perera vol fer peres, i no per fardar prova de fer les més bones, sinó per amor (AMOR... quants cops haurem de dir aquesta paraula?) , amor propi, amor de tots, l’ amor és omnidireccional i rebota i no s’ acaba. No. I no m’ agrada el futbol – gens, gens, gens, i tinc coronilla – i tampoc m’ agrada massa massa massa, i sempre penso, i sento sempre, i sempre em contradic, i dubto, i sóc desordenat, i m’ enganxo a les coses que em donen plaer, i tinc monstres a sota el llit i àngels al sostre que sempre, com tu, m’ hi voleu ( gràcies, infinites...) . Hi ha més, però com diu la Mafalda, crec que al mundo le falta fumarse un porrito. Jo vaig a fer la meva caladeta.


griFOLL

No hay comentarios: