Seguidores

sábado, 8 de julio de 2017

CERIMÒNIA



Acabo de tenir una premonició psicodèlica, d’ entrada perquè és molt millor que tenir migranya, i després perquè això no es tria. Hi havia un jo que venia i un jo que marxava, però jo no n’ era cap, jo era al mig i ballava, però ballava amb un cos de cent llops i tots els arbres del bosc cantaven el “horses” de la Patti Smith. De sota les pedres en sortien persones que havien perdut la por, somreien. Era com després d’ un bombardeig. És una imatge, l’ he vist en algun lloc, d’ Hiroshima, una dona que surt de sota les runes després d’haver baixat tot, aquella expressió serà la mateixa d’ aquestes persones que ja poden sortir de sota les pedres. Hi ha un nou món que comença i pocs s’ atreveixen a dir-ho i els més tarambanes se n’ amaguen tant que no es desperten ni somniant. És un vertigen dels universos que a tots ens fa més intensos, alguns es cremen, d’ altres creixen, n’ hi ha que volen i n’ hi ha que s’ hi neguen, intenten  tornar allà on ja no existeix. Hi ha qui es llança a la follia, hi ha qui la disfruta, hi ha qui la pateix i ocells de tota mena. El món et roda per dins. I tot el que hi ha en ell  ho sents. La cerimònia ancestral de dins el Big bang i tot el què ha sigut després i és i serà. Som meteorits, podem escollir on ens volem estrellar. Portem castells de foc a dins. Tot gira a tal  velocitat que a voltes sembla quiet. Ara me’ n recordo del somni: sortien dos sols.


griFOLL

No hay comentarios: