Seguidores

domingo, 25 de junio de 2017

TU L’ UDOLES



Pesa com cuidar del nas quan t’ olora i floreixes,
veus joves que en un altre món encara som llavis,
boca de peixos i veu sense vela a alta mar fent planeta,
el planeta que li devem al planeta. I urgeix.
Sents que tant no et cap dins, que a fora no es pot més,
que l’ únic vers és dirigir-se cap a totes bandes
a l’ uníson o no hi ha poema. Com que quin poema?
L’ únic poema, el del llop, els conté tots: tu l’ udoles.



griFOLL

No hay comentarios: