Seguidores

viernes, 23 de junio de 2017

NOSALTRES LLIGÀVEM TRONCS I ELLS SE’ N FEIEN CREUS



Els fets: Surto, surto de mi que me’n vaig amb tot i tot em fa anar. Entraré muntanyes avall fins els coixinets de la molsa, allà hi ha una estàtua que no es mou, té forma de taula i els cantons regastats de fer-hi l’ amor els hiverns que, desfent-se, couen tardors com castanyeres del miracle al Miracle i nosaltres en mengem gratis, sense culpa de gala ni bola de bruixa de plàstic amb títol d’ haver-s’ ho cregut com es creu una parella de mitjons que allò serà per a sempre.  La causa és el per què : Nosaltres lligàvem troncs i ells se’ n feien creus. Descobriment: Els hi fa cosa qualsevol cosa que no sigui monstruosa. Els hi fa cosa les coses que no s’ endollen, els hi fa cosa perdre la cobertura, el seny, són  posseïts per una mula rabiüda a la rauxa que toca, la vena que copia, l’ arcada que torna els hi crema la gola, l’ armadura de teranyines que els salva sense fer-ho fins que arriba l’ aranya de la mort i, conclusió: Claca! «Al més enllà també hi ha zona blava, escura’ t les butxaques abans de palmar-la o te la cobraran sense haver-la viscut pensant que ho podrien haver fet els altres, els abominables homes de les neus dels anuncis de sucre i suc d’ ou de balena contra les arrugues i altres escafandres antitot». Un drama. Són deu mil.


griFOLL

No hay comentarios: