Seguidores

martes, 13 de junio de 2017

NO SOM NOSFERATUS





No ho explicaré gens bé perquè no sé odontologia, però avui m’ he vist sent Nosferatu, l’ autèntic, el del Murnau. I, per  vampiritzar-ho més, en color. Llàstima que havia deixat la càmera al cotxe, perquè avui supero els autoretrats del Helmut Newton a cal dentista. Jo també era a cal dentista, no al mateix cal dentista que anava el Newton, però posaria la mà al foc que la meva odontòloga és millor que la seva, el seu, les seves o els que va tenir. És una crack. Avui tocava serrar-me vuit dents per després enfundar-les. El cas és que, abans de posar-hi les fundes, he anat al lavabo. D’ entrada, quan m’ he vist al mirall, m’ anava a fotre una morrejada, doncs tenia els llavis com l’ Angelina Jolie, però quan he obert la boca, osti, no tenia dents, tenia escuradents! eren punxetes! Caretu Nosferatu del Murnau total! Aquí he pensat en aquesta gent que es fa llimar els ullals perquè els hi mola anar de vampir – És que em faig una selfie, entro en una pàgina seva i me’ ls menjo a tots. També m’ han vingut al cap aquests altres que s’ operen la llengua perquè els hi mola anar de reptilians. I també m’ ha vingut al cap tota aquesta altra penya que es deixa milionades per canviar-se el caretu. Se m’ ha omplert el cap de gilipolles, vaja. Sí, perquè, abans d’ anar al lavabo, mentre em feien les dentetes, en qui pensava era en totes les persones d’ aquest món que, no és que no puguin anar al dentista, no, és que no poden ni anar al metge ni tenen medicaments i s’ estan morint; en tota aquesta gent que està malalta, trinxada, ferida, passant set, dol, dolor, gana, en guerra, sense pau, torturada, dessagnant-se per moments a més de mig planeta. En tota la gent del món que està patint i que si ens deixéssim de pijades podríem ajudar. Aquest món és ple de dolor perquè som uns ignorants, i la ignorància es tria. Ignorància és amagar el cap sota l’ ala. No dic que siguem dolents, els dolents són quatre, són els que fan les guerres, ja els coneixeu. I tampoc són dolents, són malalts que fan molt mal. Però osti, que nosaltres som molts més, som tothom! I som creatius, si no fóssim creatius no se’ ns hauria acudit posar-nos piercings fosforescents als collons! Ho tenim tot: tenim cor, tenim idees, tenim maneres. No necessitem ni herois. Només pensar-hi. És molt trist que aquest món hagi acabat funcionant amb diners, però per arribar algun dia a fer que funcioni sense, potser ens hauríem ara de deixar de mirar els melics; i si en comptes de treure’ ns arrugues o posar-nos cabells o inflar-nos els morros féssim servir aquests diners per ajudar? I no em crec de cap manera que no creguem en cap organització. Només és qüestió de buscar. I si busquem i busquem i busquem i no en trobem cap, per què no l’ organitzem nosaltres? jo, tu, l’ altre... som molts: tots! Podem canviar coses si ens ho proposem. I no estic ni molt menys en contra de que ens decorem, però podem fer-ho penjant-nos una closca de petxina al coll o omplint-nos el cap de plomes. La veritat és que no estic en contra de res, només penso que si penséssim una mica i passéssim una mica del del mirall, qui sap si passaria alguna cosa? No deixem que ens facin creure que necessitem tantes coses que no necessitem per a res. No necessitem tecnologia d’ última generació ni posar-nos diamants als mugrons. És que potser tot es tracta de necessitats. Si ens poguéssim veure tots com a un, si sabéssim que totes les persones del món som la mateixa potser ens estaríem d’ algun xupa xup i un nen avui no rebria una bala. No sé si sabem el valor de les coses, potser escampant els diners acabarien per desaparèixer i els de dalt acabarien fotent-se daltabaix. Potser si en comptes de barallar-nos entre nosaltres per veure qui és més gilipolles hi penséssim de veritat. De veritat necessites una raqueta, unes bambes de marca, un cotxe que arribi als 300, unes calces de seda, wi-fi, bateria, més bytes? No ens estarem convertint en robots, no? És que és el que volen aquells quatre de dalt i nosaltres no som així, nosaltres ens estimem. Ei, i que potser ets tenista o no pots viure sense fer rallyes o dissenyes pàgines web. No dic això. Tots ens hem d’ estimar, però també tots ens podem estar d’ alguna cosa. Espero que això no sembli un sermó. De fet, se me’ n fot. És el que he pensat quan m’ he vist com un vampir, mentre jeia còmodament estirat en una llitera amb la boca anestesiada i en sortint anava cap a casa meva amb cotxe i em prenia un ibuprofè.


griFOLL

No hay comentarios: