Seguidores

jueves, 18 de mayo de 2017

M’ ACUSO




M’ acuso.
M’ acuso d’ acusar-me.
M’ acuso de la culpa que no tinc.
M’ acuso de no creure en mi.
M’ acuso de pensar què pensaran els altres.
M’ acuso de no perdonar-me les hòsties.
M’ acuso de no celebrar-me quan l’ encerto.
M’ acuso d’ acusar-me per sentir el que sento.
M’ acuso d’ oblidar-me d’ aquest nen que sóc.
M’ acuso de repetir-me que no puc.
M’ acuso de deixar que m’ ho diguis tu.
M’ acuso de no saber dir que no.
M’ acuso de comparar-me.
M’ acuso de confondre fer-se adult amb créixer.
M’ acuso de ser fill de l’ univers
i no escoltar-lo quan m’ ho diu.
M’ acuso dels silencis que no em guardo.
M’ acuso de les veus que escampo per a dir res.
M’ acuso, i a mesura que m’ acuso
cada cop m’ acuso menys, sóc més qui sóc
i menys qui s’ ha de ser. Per tot i això
i per més, procedeixo a dictar-me condemna:
Viure. Fer-ho fins que em mori i un dia.
(Algú pensarà que no sóc gens benevolent).


griFOLL

No hay comentarios: