Seguidores

viernes, 21 de abril de 2017

POETA





La nit és una carretera d’ herba, trepa,
de cavalls nevats; som un regal brutal
que enrampa les neurones, fum de gebra,  
mil àngels, mil bojos, mai dormim, tenim
grans idees, tot va de pressa, la gent
parla estrany, la gent es maquilla,
el paper de les parets és verd. No calen
els diners: buidem cendrers. És un laberint
que en són molts...pels nervis que corren
pels boscos, pels boscos que corren
pels nervis, pel dia i la nit embolicada amb
mussols d’ alta velocitat a tot drap
ens ho fem, riu la vida, viu la cuca, cau
el teló ( no baixa, cau) i surts tu
menjant-te una cama, Poeta.  


griFOLL

No hay comentarios: