Seguidores

viernes, 14 de octubre de 2016

MACEDÒNIA



MACEDÒNIA

Llepat amb blau de dits m’ escrius
rieres per a la set. I no me’n sé fer pous
que res en tu s’ estanqui: dius camins
on esdevinc el caminant que et ve a recórrer
des dels deu raïms dels dits dels peus
fins la magrana alada que t’ és l’ ànima,
l’ esperit de vins que em regalimes.
I jo bec i xumo i xumo i bec i m’ embriagues
tant que m’ asserenes; és llavors: no hi ha res més,
arreu és macedònia, se’ ns rellisca tot
i fem l’ amor com l’ amor clama: sense marges.



griFOLL