Quina aigua per la por de quines llengües desades, quina
aigua -dic-, sang o saliva, eixuga subsòls de cossos com aquest,
que els mitjons s’ hi passegen descalços i l’ ànsia clou per
temença pueril, enrogit de vergonyes i totes?
Dóna’ m, diga’ m quin salt he de saltar i
m’ enfilo cels a picar de llaunes que som vius
que entre els plecs del vers aquest amb el nus de metall
que hi neix, proclamaré amb ma boca de sangoneres
per si d’ ham véns que et sóc el peix, abisme
que m’ abismo daltabaix, gorg arremolinat d’ oli del mont de
munts del frissar com cinc dits que s’ arrapen al teu tronc re-
lliscant per l’ arbre de ballarina que et danses (...) I si fem l’ univers
d’ un cop de costelles i passem del què la gent dirà?
Que això és un fart de fer-se l’ humà i no s’ aguanta.
Per cap banda no s’ aguanta.
grifoll
27.01.12casserrespoblepoema
Twittear
4 comentarios:
Vull recitar-te, i tu a mi? Sisplau...
Tu a mi, genial!!!!!! Jo a tu, és que no m' agradaria espatllar-te el que escrius, i la veritat, potser he d' anar assumint que lo de recitar no és per a mi...Encara que m' encantaria...
Fem-ho! T'envio correu i m'expliques com està tot. Diuen que hi estan MOLT interessats. Va, llença't!!
Cantireta, fa poc més d' una setmana que em començo a bellugar, doncs vaig voler treure totes les pastilles pel cocu ( amb un metge que em digues com) però la cosa no va funcionar. Vaig haver d' anar d' urgències i el psiquiatre va flipar, de fet, em volia ingressar i osti, allò d' estar tancat un mes, em va dir que sempre que no visqués sol ( ara estic a casa ma mare) no estaria tant controlat com estar al manicomic, resulta que el mega mono que he tingut és més bestia que qui deixa l' heroina! jo només espernegava, cridava, tremolava, vomitava, etc...en una setmana ja vaig perdre 7 kg i despres 4 més, vaja, que ara el mono està aturat, més o menys com jo :) T' explico tot això perquè jo no en sé de recitar, i a sobre hi pateixo un huevo i part de l' altre. Jo mai havía pensat en això al principi, escrivía perquè ja és un "vici" i si a sobre em llegeixen i algun poema pot fer que algu senti alguna cosa, millor que millor, i en els darrers llocs on m' havien convidat ( pagant-me i tot!) i junt amb gent com el Roger Mas, etc... No vaig tenir collons d' anar-hi, però és que hi ha gent que s' ho passa bé recitant, i a mi m' agrada escoltar-los, però sempre em pregunto perquè el que recita és el mateix que hoha escrit, per a mi no té res a veure.Has escoltat el Neruda llegint-se? Un poeta collonut, però recita millor una ovella dislèxica. M' agradaria molt que m' agradés i poder recitar amb tu, de tot cor t' ho dic, i estrujaré la neurona perquè d' alguna manera fem alguna cosa junts, de veritat, ja t' aniré dient. I encara que hagi dit tot això, ves que no m' inventi alguna cosa per llegir i tot. Vaig a començar a debatre amb la meva neuronilla. A més, que jo et vull coneixer no virtualment :))
Publicar un comentario